Berta Tarrida: “El nivell de Catalunya és el màxim que ens podem trobar en el món de l’hoquei, tant masculí com femení”

Berta Tarrida: “El nivell de Catalunya és el màxim que ens podem trobar en el món de l'hoquei, tant masculí com femení” 3

L’esportista ja suma set títols amb la samarreta del CP Voltregà. Foto: Cedida per Berta Tarrida

La falta d’oïda mai ha frenat la progressió de la jugadora del CP Voltregà, que s’ha convertit en un referent de l’hoquei patins estatal

La Berta Tarrida porta l’hoquei patins a la sang des de ben petita. Després de formar-se en un equip masculí durant els primers anys a l’escola Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia, la tradició i l’aposta per aquest esport al poble la van conduir al debut a l’OK Lliga amb el CE Noia Freixenet. Des d’aquell moment, la carrera de la gran promesa anoienca no ha parat de progressar. La jugadora s’ha convertit en una peça clau del CP Voltregà, on ha aixecat dues lligues, tres Copes d’Europa i dues Copes de la Reina.  La seva feina també és indispensable a la selecció espanyola, on va conquerir cinc europeus consecutius en categoria sub-19 i, ja en l’absoluta, tres títols continentals més, un or i dues plates mundials i uns World Roller Games.

Gràcies a la seva qualitat ha esdevingut un referent de l’hoquei patins estatal, però també ho ha fet mitjançant la seva fortalesa. Mai ha deixat que la manca d’oïda, que pateix des del seu naixement, fos una limitació o un obstacle en el seu ascens esportiu, al contrari. La seva capacitat de concentració i de lectura del joc, sempre atenta i sense por, l’han convertit en una esportista màgica i difícil d’aturar.

Berta Tarrida: “El nivell de Catalunya és el màxim que ens podem trobar en el món de l'hoquei, tant masculí com femení” 4

L’aturada de la competició per la pandèmia del coronavirus ha pausat la bona dinàmica de l’equip osonenc. Foto: Marlon Càtedra

Quina sensació recorda del seu debut a l’OK Lliga amb el CE Noia Freixenet?

Va ser una sensació bonica perquè jugava en un equip mixt i era la primera vegada que un equip femení em trucava. I, sobretot, un club tan important com és el CE Noia Freixenet, que sempre ha estat al màxim nivell. Que fos el club del poble em va generar moltes coses positives. Un any després, el club va proposar jugar a la màxima categoria. Per mi era la màxima motivació per aprendre i millorar com a jugadora, ja que m’enfrontava a jugadores emblemàtiques i amb molta experiència de les quals podia aprendre moltes coses.

A banda de tots els títols, què li està aportant el seu pas pel CP Voltregà?

Bé, fitxar pel Voltregà és un luxe. Poques jugadores poden tenir l’oportunitat d’estar en un club com aquest. Ja no només parlant esportivament, que és un equip que sempre està a dalt per lluitar i guanyar tots els títols, i això obliga a estar cada temporada rendint al màxim per assolir totes les competicions possibles. Com a club, també tenen molt bona gestió.

És el club de la seva vida?

No podria dir-te que és el club de la meva vida, però sí que el poble i el club, des del primer dia, m’han facilitat l’arribada. Aquí he pogut gaudir de molts títols que, sense ells, això no hagués estat possible. Cada partit els tens allà animant, ajudant-te en tot i això dona confiança i empenta per obtenir títols. Quan estic al poble sento que sóc un habitant més. Podríem dir que és la meva segona casa, on ho tinc tot i no em falta res: tinc feina i practico l’esport que porto a dins des de petita en un club emblemàtic. No puc demanar més.

Com ha afectat la pandèmia del coronavirus a la competició i a la rutina d’entrenaments? Teniu exercicis marcats per fer a casa?

La situació que estem vivint ens ha arribat a totes i tots per sorpresa. Ha afectat de manera considerable el moment de la temporada que estàvem, amb suspensió de la lliga sine die, de les competicions europees i estatals. Evidentment això ens ha afectat com a equip, ja que estàvem en el nostre millor moment per afrontar la competició de la Copa de la Reina i l’últim tram de la lliga regular. Des del club, el nostre preparador físic, cada dia, ens manté actives amb exercicis i rutines per tal que el nostre estat físic no baixi, ja que en cas que s’hagués de reprendre la competició estiguem en el millor estat físic, dins de l’excepcionalitat que estem vivint.

Quin objectiu s’havia marcat l’equip per aquesta temporada?

Els objectius del CP Voltregà sempre són tots els títols que hi ha en joc a la temporada: Lliga, Copa de la Reina i Copa d’Europa. Aquest any hem començat un projecte nou, ja que la incorporació del nou entrenador aquesta temporada ha fet que la manera d’enfocar-la i el nostre joc tingui modificacions respecte l’anterior. Per aquest motiu, vam començar afrontant aquests nous reptes i, partint de la idea del nivell que ens exigíem, també calia que tinguéssim en compte l’adaptació de l’equip, amb les noves jugadores i el cos tècnic. Des del meu punt de vista, hem estat treballant i ens hem esforçat al màxim per mantenir-nos actives en totes les competicions, però també cal assumir que a l’esport on juguen dos equips, sempre n’hi ha un que guanya i l’altre que perd. Per tant, la resiliència és un valor que cal tenir molt present per seguir treballant al màxim rendiment i donar el millor de cadascuna de nosaltres.

“L’hoquei femení ha evolucionat a l’alça. Fa uns anys era impensable veure fitxatges a clubs internacionals i ara és possible”

Pateix una discapacitat auditiva des de petita, què ha suposat a la seva vida?

Des de sempre he fet vida normal. Anava al col·legi amb normalitat, on sempre feia classes amb els meus companys i amics i tenia una logopeda quatre hores setmanals. Sense ella això no hauria estat possible, em va ensenyar moltes coses. També sóc una persona forta, valenta i sense por. Sempre miro endavant i intento afrontar tots els problemes possibles. A casa sempre he tingut l’ajuda dels meus pares i del meu germà, que també m’han posat les coses fàcils, i això ha fet que la vida fos del tot normal. I en l’hoquei també.

Quins valors personals, o del seu caràcter, creu que l’han ajudat a superar els diferents reptes esportius que s’ha proposat al llarg de la seva carrera?

Durant la meva vida esportiva he tingut alts i baixos a escala personal. Hi va haver un moment que necessitava marxar del meu entorn per poder explorar altres llocs on viure i noves experiències. Aquí és on he valorat la maduresa, la responsabilitat d’afrontar moltes situacions jo sola, la companyonia i la solidaritat d’altres persones que no pertanyien al meu entorn més proper. Tots els valors que he adquirit com a persona també els he adquirit per ser millor esportista. El que sí que m’agradaria recalcar és que aconsello moltíssim als futurs esportistes que, si poden, gaudeixin de l’oportunitat de poder marxar fora i poder jugar de l’esport que més estimes en un altre lloc. Obrir fronteres fa que obris la teva manera de veure la vida i, per tant, que els teus valors també canviïn i madurin.

Com és la comunicació amb les seves companyes d’equip?

Bé, com he dit abans, no he tingut mai cap problema amb les companyes, amics, família… Sempre estic atenta al que diuen. Si tinc una virtut, podríem dir que és la de tenir el cap aixecat i estar sempre al cas de tot el que passa. També és cert que elles ho fan tot molt fàcil perquè jo pugui estar participant com una més dins del vestuari, la pista i inclús fora. És una cosa que no m’he pogut queixar mai.

I als partits? Compta amb alguna ajuda?

Sempre ens exigim molt i estic molt concentrada en tot el que succeeix a la pista. Sempre tinc el cap aixecat i sé en tot moment el que passa. Quan m’han de canviar, per exemple, m’avisen i m’adono ràpid de les coses. Si l’entrenador m’ha de donar alguna instrucció, sempre avisa a la jugadora més pròxima a mi i ella m’ho diu. I així ens comuniquem. Tot és molt fàcil.

Com valora l’evolució de l’hoquei patins femení i la seva professionalització?

L’evolució de l’hoquei femení ha estat molt bona els últims anys. Darrere hi ha molta feina feta per molta gent que ha lluitat, però encara ens falta molt per aconseguir la plena igualtat. Cal seguir fent les coses ben fetes per poder aconseguir els objectius que l’esport femení es mereix. Anem pel bon camí.

Què creu que fa falta, en l’àmbit català i espanyol, per comptar amb una estructura completament professionalitzada?

L’estructura que falta, sobretot en l’àmbit estatal, és igualar-lo amb el món masculí. Ara mateix no és així, però penso que en uns anys sí. Falten ajudes econòmiques a les plantilles femenines i una persona professional que es pugui dedicar diàriament als equips femenins, tal com ho fan al món masculí, que els tenen dia a dia en contacte o bé ajudant-los en tot moment.

Quin és el nivell actual a Catalunya?

El nivell de Catalunya és el màxim que ens podem trobar en el món de l’hoquei, tant masculí com femení. L’hoquei fa molts anys que es practica al nostre país, fet que provoca que pràcticament cada poble tingui equip. Cal destacar que a Catalunya es troben molts jugadors emblemàtics a qui tothom té com a referents i això potencia l’esport i el nivell d’aquí.

Com valora la feina que s’està fent en les seccions femenines dels clubs?

Cal destacar que el Voltregà és un dels clubs que sempre ha apostat per l’hoquei femení. Sempre està potenciant la seva base i la fa treballar per assolir l’objectiu d’arribar algun dia al primer equip. Cal dir que, actualment, en plantilla ja comptem amb jugadores que pugen de la base, hem confiat en elles i ens han donat bons resultats.

“Cal seguir fent les coses ben fetes per poder aconseguir els objectius que l’esport femení es mereix”

Amb la selecció espanyola ha aixecat cinc campionats d’Europa sub-19 i tres europeus més amb l’absoluta. Respecte a la competició autonòmica, quines diferències hi ha pel que fa a seguiment del públic, cobertura i organització?

No té res a veure una competició amb l’altra. Quan jugues europeus o mundials, el seguiment de la gent i la implicació són molt diferents, ja que compten amb ajudes econòmiques, patrocinis i televisions, de manera que el campionat esdevé més important i està més ben preparat. Al final, també parlant esportivament, és més atractiu veure jugar seleccions de fora del país, com Portugal, França, Itàlia… On compten amb jugadores d’alt nivell i mai hi ha res decidit fins al final.

Quines desigualtats existeixen encara en l’hoquei estatal?

Si el compares amb esports més coneguts, l’hoquei segueix estant uns esglaons per sota. Ja amb tema de dedicació, a la premsa i, sobretot, en temes econòmics. També cal dir que cada vegada l’hoquei va creixent més en tots aquests aspectes i, per això, cada vegada és més seguit i popularitzat.

En aquest sentit, quins països creu que estan més avançats?

Com a països importants, en aquest sentit, en l’àmbit europeu existeix un grup d’equips que destaquen: Portugal, França, Itàlia, Alemanya i Espanya. És cert que cada vegada hi ha més països que dediquen temes econòmics i professionals en potenciar als qui actualment estan per sota. Els mateixos governs de cada país ajuden cada cop més a les seccions d’hoquei amb ajudes econòmiques perquè puguin disputar campionats, i així aprendre i disputar cada cop millor la competició.

Què se sent en convertir-te en una referent de l’hoquei patins estatal?

És un orgull ser una referent per a molts jugadors. És una satisfacció i una recompensa a la feina feta anys enrere, on he hagut de treballar de valent per arribar a ser referent en el món de l’hoquei. Un consell que donaria és que aprenguin i gaudeixin de l’hoquei. I, sobretot, que s’ho passin bé.

Berta Tarrida: “El nivell de Catalunya és el màxim que ens podem trobar en el món de l'hoquei, tant masculí com femení” 6

Berta Tarrida també ha viscut molts èxits amb la selecció absoluta: tres campionats europeus, un mundial i un World Roller Games. Foto: RFEP

Berta Tarrida: “El nivell de Catalunya és el màxim que ens podem trobar en el món de l'hoquei, tant masculí com femení” 7

Comparteix l'article a les teves xarxes: