Judith Verdaguer: “Als Estats Units el paper de la dona com a jugadora de futbol està més acceptat i potenciat”

Judith Verdaguer: "Als Estats Units el paper de la dona com a jugadora de futbol està més acceptat i potenciat" 4

Judith Verdaguer va marxar als Estats Units el 2017 i l’última samarreta que ha defensat és la dels Lenoir-Rhyne Bears  de Carolina del Nord. Foto: Andreas Seibold

Després de viure una etapa al continent americà, la futbolista competirà a la Primera Iberdrola la temporada vinent

La Judith Verdaguer, un dels noms protagonistes en el món del futbol femení durant les últimes setmanes, porta l’esport a la sang des de ben petita. Després d’iniciar la seva trajectòria en l’equip masculí del CE Lliçà d’Amunt, l’esforç i el sacrifici han portat a la granollerina a convertir-se en futbolista professional a la Primera Iberdrola amb només 22 anys. La jugadora es va formar en diferents equips de la comarca del Vallès Oriental però, gràcies al seu talent, Verdaguer va passar la seva darrera etapa com a juvenil al RCDE Espanyol.

No va poder gaudir gaire del club ja que, gràcies a una beca universitària, va marxar als Estats Units per compaginar els estudis amb el futbol. Allà s’ha format durant quatre anys, adquirint noves tècniques, qualitats i estils de joc, convertint-se en una jugadora que ha adoptat una personalitat futbolística excepcional, dotant-la de diferents punts de vista gràcies a la influència que ha rebut del futbol europeu i americà.

En aquesta etapa a Amèrica, la futbolista va destacar fins al punt que el Liberbank Santa Teresa Badajoz, equip de la màxima categoria femenina, l’ha incorporat a la plantilla per a la temporada vinent. Una jugadora tècnica, ràpida i física, que haurà de fer front a un nou repte per poder seguir brillant com ho ha fet fins ara.

Com van ser els teus inicis en el món del futbol?

La veritat és que veure el meu germà jugar a futbol tots els caps de setmana va influenciar-me molt. Va ser allà, als camps de futbol i des de ben petita, on a la mitja part dels partits d’en David, agafava la pilota i jugava amb el meu pare.

Va començar a jugar en un equip masculí. Com va viure aquesta etapa? 

El primer any jugant amb nens va ser una temporada molt bona, on tots teníem una bona connexió a dins i a fora del camp. En la segona temporada, en canvi, vaig patir una mica més per diferències de personalitat, però em va fer créixer moltíssim.

Com va influir aquesta experiència en el seu desenvolupament futbolístic?

Una de les meves millors característiques és l’ús del meu cos i crec que va ser al Lliçà d’Amunt on vaig desenvolupar-ho més. Potser, però, em quedaria amb l’aprenentatge de la Judith com a jugadora. Vaig conèixer un món on cada partit que guanyaves o perdies creava atenció. Per desgràcia, el futbol femení a aquella època no generava tant interès com ara. Per tant, tenir aquesta experiència de jugar amb nens, em va fer viure moments que no podien ser viscuts amb nenes per la falta de confiança en el futbol femení.

Igual que moltes jugadores, va marxar a l’estranger amb una beca universitària. Com va ser la seva experiència als Estats Units?

Marxar als Estats Units va ser molt emocionant. Era la primera vegada que m’embarcava en una aventura sola, sense els meus pares, i això m’originava curiositat. Quan vaig arribar allà, aquesta curiositat va convertir-se en dubtes. Hi havia molts moments, al principi, on em preguntava per què estava allà i es feia difícil, emocionalment, trobar una estabilitat. Però, gràcies a entrenadors, companyes d’equip i amics que fas a la universitat, comences a crear una família.

Va ser difícil compaginar els estudis i l’esport?

Els atletes de la universitat tenen molts recursos facilitats per trobar l’èxit, tant a l’esport com a l’aula. Sí que és veritat que pot ser complicat trobar temps per fer un bon treball quan tens molta quantitat d’entrenaments i partits. Però,  a conseqüència de jugar per un equip afiliat a l’entitat universitària, els entrenadors ja s’organitzen perquè totes puguem dedicar-li temps a l’estudi. Al cap i a la fi, si t’organitzes, pots compaginar ambdues coses perfectament.

Com a futbolista, s’ha format amb diverses percepcions, tècniques i disciplines. Quines diferències hi ha entre el futbol femení europeu i l’americà? 

Crec que la diferència més gran és la del rol de la dona com a futbolista. Als Estats Units està molt més acceptat el paper de la dona com a jugadora de futbol, molt més potenciat i molt més propagat a la resta de la nació a través d’un acord de difusió televisiva, que permet donar molta més visibilitat als partits. A Europa crec que hem començat una mica més tard a acceptar a les jugadores com a professionals que són. I encara estem en procés d’aconseguir-ho.

La lliga americana, la NWSL, és presentada com una lliga professional on les jugadores, malgrat tenir un sou menor al dels homes, poden viure del que més els hi agrada. En canvi, a Europa, encara són moltes les lligues que no estan identificades com a tal, tot i tenir un gran nivell. Futbolísticament parlant, crec que la diferència més gran és la capacitat física que demostren les jugadores de la lliga americana. A Europa donem més valor al treball de la tècnica i de la tàctica.

Li va costar adaptar-se a aquest estil de joc?

El primer mes d’entrenaments va ser dur per la quantitat de càrrega física a la qual estàvem exposades. Jo era una jugadora que, tot i estar físicament en bones condicions, vaig patir als entrenaments de físic intensos. Quan era moment de jugar un partit, sí que és veritat que vaig notar molt la intensitat del joc i la velocitat de reacció que havia de tenir a l’hora de prendre una decisió. A més d’adonar-me que el joc era més directe del que estava acostumada.

Abans d’anar a Amèrica, competia al RCD Espanyol. Pensava que, en marxar, estava perdent una oportunitat d’or per poder brillar?

Sí, definitivament. Tenia molts dubtes perquè no sabia si se m’escapava el tren. Sabia que, marxant a fora, el futbol espanyol avançaria i evolucionaria sense mi i que, potser, jo ja no seria la mateixa després de quatre anys. En aquell moment de dubtes, també existien unes ganes enormes d’experimentar i, realment, de trobar el tipus de jugadora que volia ser, connectant amb parts que no coneixia de la meva persona. Així que vaig decidir arriscar-me. Sabia que una oportunitat així tampoc la podia deixar escapar.

 I aquesta experiència, com l’ha beneficiat en la seva carrera?

 Ha estat una etapa preciosa de la meva vida, on he hagut d’aprendre a passos de gegant coses que no coneixia de mi. I, per altra banda, enfrontar-me a les meves pors i inseguretats. Sense dubte, aquesta experiència m’ha fet més forta mentalment i crec que és una de les característiques més importants que una jugadora necessita en el món del futbol. També m’ha fet desenvolupar una Judith més ràpida i física i crec que podré aportar-ho al meu nou equip, el Liberbank Santa Teresa Badajoz.

Què ha suposat per a vostè rebre una oferta d’un equip de la Primera Iberdrola?

Per a mi ha estat una oportunitat d’or, que ha generat en mi més ganes de continuar aprenent i creixent com a jugadora. Es pot dir que el meu somni s’ha complert, però no del tot. Per seguir competint a alt nivell, has de saber mantenir-te. Sé que queda moltíssim treball per fer però, que un equip com el Liberbank Santa Teresa Badajoz hagi confiat en mi pel seu projecte, em dona l’oportunitat de començar un camí que espero que sigui llarg.

Quines qualitats adquirides als Estats Units creu que beneficiaran al seu nou equip la temporada vinent?

Potser el físic és la qualitat que més destacaria i que crec que podrà ajudar el meu equip. El Santa Teresa és conegut pel seu caràcter lluitador i, el fet de venir d’un joc intens, pot ajudar a mantenir aquesta mentalitat lluitadora i forta.

Judith Verdaguer: "Als Estats Units el paper de la dona com a jugadora de futbol està més acceptat i potenciat" 6

Abans de fer el salt a Amèrica, la jugadora havia format part del RCD Espanyol. Foto: Daren Wilz

Quan va ser conscient que podia dedicar-se al futbol professionalment?

Crec que sempre he tingut el somni d’arribar a ser professional, però no va ser un objectiu fins que vaig marxar als Estats Units. Penso que marxar a l’estranger va ser el primer pas que vaig fer per aconseguir-ho. No tenia ni idea de si podria arribar-hi o no, si perdria el tren marxant de casa o si tenia les qualitats necessàries. Però el que sí que tenia clar, és que ho volia, almenys, intentar i veure com em desenvoluparia si algun dia hi arribés. D’aquesta manera, vaig ser-ne conscient durant la meva etapa als Estats Units, l’any 2017.

Una vegada aconseguit això a Espanya… Quins són els seus objectius? 

El meu objectiu ara mateix és aconseguir molts èxits amb el Liberbank Santa Teresa Badajoz. En un futur m’agradaria poder arribar a la selecció nacional.

Abans de la crisi sanitària de la Covid-19 i de la finalització de la Primera Iberdrola, hi havia hagut un clima de tensió al món del futbol pel Conveni Col·lectiu del Futbol Femení, que té l’objectiu de professionalitzar la categoria femenina. Què en pensa?

La veritat és que em sembla un pas enorme per al futbol femení espanyol. El fet que hi hagi drets reconeguts a les jugadores, que abans no tenien, és molt important per l’evolució de la dona en el món del futbol. Tot i que ha estat un punt valuós a favor de les jugadores, crec que encara queda molt camí per recórrer. Les futbolistes han demostrat que tenen molt bon nivell, que s’esforcen i que evolucionen a passes de gegant si aposten per elles. Si aquest conveni ha estat possible, és gràcies a les jugadores de generacions passades que han lluitat perquè les del futur tinguem millors condicions. Ara ens toca a nosaltres, les del present, treballar fort per portar el futbol femení al capdamunt.

L’estiu passat es va disputar la Copa del Món a França, on els Estats Units van aconseguir el quart títol de la seva història i el segon consecutiu. Com es va viure a Amèrica? 

Aquell estiu vaig quedar-me als Estats Units i vaig poder viure en primera persona tot el rebombori que va crear la selecció americana. Totes les persones estaven molt atentes als partits, però també em va sorprendre que també miressin els d’altres països. Quan van guanyar, tothom mostrava moltíssim orgull per les seves futbolistes, tant en persona com en xarxes socials.

Quina repercussió va tenir?

Aquesta edició passada va portar polèmica. Les jugadores americanes van utilitzar l’oportunitat per promoure un moviment i lluitar per la igualtat salarial entre homes i dones. La repercussió que això va comportar va ser immensa.

Quins països creu que estan més avançats en el creixement del futbol practicat per dones?

Jo crec que la NWSL. Malgrat que encara hi ha reivindicacions, és la lliga més potent del món i la que millors condicions ofereix a les jugadores. Elles formen part d’una lliga professional i ho són elles mateixes. A Europa, Espanya es va posar al capdamunt del futbol femení europeu després de presentar el conveni col·lectiu, tot i que la Primera Iberdrola encara no és una lliga professional, sinó professionalitzada. No obstant això, també cal destacar l’alt nivell que podem trobar a lligues europees com la francesa, l’anglesa, l’holandesa, l’alemanya, la sueca i, fins i tot, l’australiana.

Com veu la situació a Catalunya?

A Catalunya sempre hem tingut pioneres en el futbol femení, començant pel RCDE Espanyol. Ara, en el present, el FC Barcelona s’ha convertit en un dels equips més poderosos de la lliga espanyola i s’ha fet un lloc amb algunes de les millors jugadores d’Europa.

Les categories inferiors de la Federació Catalana de Futbol sempre han fet un paper molt bo a les competicions regionals, però el projecte #Orgullosa va ajudar encara més en aquest èxit. Catalunya sempre ha generat jugadores amb molt bon nivell i espero que amb projectes com aquest encara es potenciï més el seu creixement.

Judith Verdaguer: "Als Estats Units el paper de la dona com a jugadora de futbol està més acceptat i potenciat" 7

Comparteix l'article a les teves xarxes: