Pili Jiménez: “Quan vaig començar en el món del motor no hi havia referents. Només érem dues noies”

Parlem amb la pilot catalana Pili Jiménez sobre el rol de la dona i la seva experiència en els esports de motor

Pili Jiménez: “Quan vaig començar en el món del motor no hi havia referents. Només érem dues noies” 5

Pili Jiménez parla de les desigualtats entre homes i dones al món del motor. | Estudiants UVic-UCC

 

Entrevista elaborada per estudiants del Grau de Periodisme de la UVic-UCC | Anna Mencos, Marina Ojalvo, Emma León, Dei Sow

La pilot Pili Jiménez va néixer a Badalona fa 49 anys i, des de petita, la seva passió han estat les motos. L’esportista ens ha obert les portes de casa seva, a Santa Susanna, per a explicar-nos la seva trajectòria i les seves vivències en el món del motor.

Des de quan tens aquesta passió per les motos?

Des dels 11 anys. El meu germà tenia una moto i em va començar a portar, perquè jo era més petita. Em va ensenyar mecànica i vaig començar a relacionar-me amb amics que tenien moto. Però no vaig tenir tanta facilitat com el meu germà perquè a casa no veien bé que les noies tinguessin aquestes aficions.

Vas tenir algun referent femení?

Quan vaig començar no hi havia referents. Vaig fer el Campionat de Catalunya d’Enduro, motocròs, trams d’enduro, trams cronometrats… I només érem dues noies. Ella també està activa com jo i no teníem categoria perquè havíem de ser tres. Així que estàvem dins del grup dels nois.

Quan i com vas començar a competir?

Primer em van comprar un escúter perquè el meu pare va pensar que les noies no havíem de portar marxes. Però tots els meus amics anaven amb motos de muntanya, van començar a introduir-me en el món de l’enduro  i em vaig animar. També ens vam apuntar a campionats regionals amb els meus veïns i, des de llavors, ja no he pogut parar. Em vaig enganxar. Als 18 anys em vaig comprar la meva primera moto de competició.

Quina va ser la teva primera moto?

La meva primera moto de competició va ser una KTM 80 que vaig comprar amb estalvis, pagant-la a terminis. Amb aquesta vaig començar a fer els primers trams cronometrats i després vaig anar canviant de cilindrada, de la 80 a la 125 cc.

Com va reaccionar la teva família quan vas començar a competir?

Mai els ha agradat, mai. La meva mare, sobretot, ha patit  molt perquè per a ella ha estat sempre un esport molt perillós. El meu pare m’ha donat una miqueta més de suport, però sempre m’ha dit que no volia ser responsable de res. Sé que estan orgullosos perquè he lluitat pels meus somnis. Però, al principi, no vaig tenir  cap suport: ni familiar, ni econòmic, ni de patrocinadors.

Creus que la situació de la dona al motor ha canviat des que vas començar?

Per sort sí, una barbaritat. Quan vaig començar la dificultat era trobar noies, perquè elles no entraven en el món del motor. Tenia amigues que venien perquè els nuvis corrien, però elles no s’animaven. No obstant això, les de la meva generació, hem tingut fills i filles i han participat més. Ara et pots trobar en una carrera de dones amb inscripcions de 15 a 20 noies.

Quins consells li donaries a una jove que es vulgui dedicar al motor?

Jo animo a totes les noies joves a què descobreixin quin és el seu somni i que el persegueixin.

La necessitat de referents femenins

La també pilot catalana Laia Sanz ha estat tretze vegades campiona del món de trial i cinc vegades campiona del món d’enduro. Malgrat haver estat malalta, prenent antibiòtics i sense haver entrenat -segons les seves declaracions en diferents mitjans-, l’esportista va quedar dissetena al Dakar, una prova molt dura físicament. La Laia demostra que, en esports tan durs com aquest, les dones poden estar al mateix nivell que els homes.

Creus que és important, ja no només per a les nenes que vulguin dedicar-se a les motos, sinó per a les dones en general, tenir referents com la Laia Sanz?

Crec que, siguem homes o dones, tenim a la Laia com a una referent molt especial. És una persona que motiva a la resta a lluitar pels seus somnis. És una extraterrestre perquè ha aconseguit un munt de títols mundials de trial, d’enduro, de superenduro, del Dakar… Tot el que es proposa ho aconsegueix. Quan parlo amb noies, veig que la Laia és una referent i, a més, una activista que lluita perquè la dona tingui el lloc que es mereix dins del món del motor.

Desgraciadament, en aquest món, les dones encara són invisibles i estan ignorades. I, fins i tot, sexualitzades per a ús publicitari

Tracte diferent entre homes i dones

Pili Jiménez afirma que en competicions com motocròs, enduro, superenduro o cross country, els premis econòmics que es destinen als homes, són inexistents per a les dones. En aquest sentit, la pilot explica que elles reben pneumàtics, oli o inscripcions gratuïtes: “Per què no podem tenir el mateix? Aquestes situacions no faciliten la presència de la dona al món del motor, perquè és un esport molt car i una ajuda econòmica aniria molt bé”.

Què hauria de canviar perquè hi hagués més equitat entre homes i dones?

El problema existeix al motor i en tot en general. Encara que hàgim arribat a un punt bastant bo, ens queda molt per recórrer.

Quina és la teva meta abans de retirar-te del món del motor?

Personalment, ja he practicat tot el que m’ha agradat. Sempre em pregunten pel mític Dakar, i mai ho faria perquè és una carrera molt exigent.

Comparteix l'article a les teves xarxes: