Rubén Guerrero: “El desig d’exercir un periodisme reivindicatiu, de denúncia, va ser un pas més cap a Nosotras”

Rubén Guerrero: “El desig d’exercir un periodisme reivindicatiu, de denúncia, va ser un pas més cap a Nosotras” 2

Rubén Guerrero és el director del mitjà digital Más Leer. Foto: Más Leer

L’autor dona veu a 34 esportistes per destapar la cara oculta de l’esport femení d’elit

L’escriptor i periodista Rubén Guerrero és l’autor de Nosotras. Historias del olvidado deporte femenino, una obra que dona visibilitat als obstacles i desigualtats que afronten quotidianament les esportistes d’elit a través de 34 testimonis de diverses modalitats esportives. Director del mitjà digital MÁS LEER i autor de sis llibres més, Guerrero ha col·laborat en mitjans com Cadena SER, COPE, El Periódico de Catalunya, As i Marca, entre d’altres.

Què el va impulsar a escriure Nosotras?

La necessitat de retrobar-me amb el periodisme i amb la veritable essència de l’esport. Després de 20 anys en el mal anomenat periodisme esportiu –podria dir-se directament periodisme de futbol masculí- t’adones de les grans mentides que hi ha darrere del futbol i dels mitjans de comunicació. Molts interessos creats, forofisme exagerat i massa egos. Fugint de tot això em vaig trobar amb un esport femení amb el qual, d’alguna manera, em sentia en deute per no haver-li donat més espai durant la meva etapa activa als mitjans. El desig d’exercir un periodisme reivindicatiu, de denúncia, va ser un altre pas més cap a Nosotras. Em va cridar molt l’atenció que no hi hagués cap llibre a Espanya protagonitzat per dones de diferents esports que aixequessin la veu per reivindicar visibilitat i igualtat. Amb el desig d’aportar el meu granet de sorra en la lluita per acabar amb la desigualtat vaig començar a escriure el llibre.

Com va seleccionar, i segons quins criteris, a les protagonistes?

Volia que hi hagués representat el número més gran possible d’esports perquè quedés clar que la discriminació va més enllà d’una modalitat esportiva o altra. També tenia clar que havien d’estar representades esportistes de diferents zones geogràfiques d’Espanya perquè quedés de manifest que la desigualtat existeix en tot el territori nacional. I un altre dels criteris de selecció era el de l’edat, que hi hagués esportistes de diverses generacions per veure igualment que el sexisme no distingeix entre joves i veteranes. A partir d’aquests tres criteris ja vaig anar ajustant els perfils en funció dels valors, èxits i missatges que volia oferir al llibre.

De totes les històries que explica, n’hi ha alguna que l’hagi impactat especialment?

Totes les històries tenen un valor afegit, una moral, una lliçó de vida. Nosotras és molt més que un llibre sobre esport femení, és un llibre d’autoajuda, de resiliència, de superació… Són històries que recullen la veritable essència de l’esport i transmeten energia, força i inspiració. Hi ha un element en comú en totes les històries i és la passió per l’esport que tenen les protagonistes. Una passió que les ajuda en la lluita contra els obstacles, en les escletxes salarials, el sexisme, la cosificació i els sostres de vidre. Hi ha algunes històries molt emotives, com la de Carlota Serrano, que es va imposar al càncer en la cursa de la vida. I va vèncer sense perdre en cap moment el somriure. També és admirable la lluita per la inclusió de nenes i nens al tercer món de Patricia Campos o la capacitat de resiliència de Sara Gijón en la seva lluita contra la bulímia.

Sobre l’esport femení, quines conclusions ha extret amb la realització d’aquest treball?

Que les institucions, federacions, organismes i la majoria de mitjans només els interessa l’esport femení per la foto. Apareixen en l’escalfor dels triomfs importants. Venen molt fum pel que fa a les ajudes i a la lluita per la igualtat, però després tot queda en restes. Un exemple clar és el que està passant en aquests temps de pandèmia. Mentre que l’esport masculí està tornant a les seves competicions, el femení ha hagut de donar per finalitzada la temporada. Les esportistes segueixen essent tractades de forma desigual. Ja és hora, 30 anys després, que canviïn la Llei de l’Esport perquè la dona esportista sigui considerada professional a tots els efectes. Les diferències segueixen essent abismals entre homes i dones esportistes.

Més informació sobre Nosotras. Historias del olvidado deporte femenino

Rubén Guerrero: “El desig d’exercir un periodisme reivindicatiu, de denúncia, va ser un pas més cap a Nosotras” 4

Comparteix l'article a les teves xarxes: