Tocades per la vareta dels Jocs Olímpics

Paula Ramírez, Marina Garcia i Mati Ortiz expliquen els detalls de la seva experiència olímpica

Tocades per la vareta dels Jocs Olímpics 5

Mati Ortiz, Paula Ramírez i Marina Garcia (d’esquerra a dreta).

 

Reportatge elaborat per estudiants del Grau de Periodisme de la UVic-UCC | Oscar Grau, Agustí Bernad i Jan Mompín

Més de 1.000 milions de persones veuran competir Paula Ramírez i Marina Garcia en els Jocs Olímpics que se celebraran el proper mes d’agost. Les nedadores catalanes participaran en “els Jocs més parlats de la història”, segons ha explicat la membre de la selecció espanyola de natació sincronitzada, Paula Ramírez, en una entrevista per SAGI. Serà la quarta vegada que uns Jocs Olímpics no se celebren en la seva data regular. Aquest any de retard ha afectat la preparació de les esportistes.

“És un any en el qual no m’importa dedicar menys temps a les amistats o la universitat. Ho tinc tan a prop i vull estar tan preparada que la resta de coses es fan petites”, confessa Ramírez. La santcugatenca ja té la plaça per a la modalitat de duo, encara que no ho vol dir massa fort. “Porto esperant aquest moment des que tenia cinc anys”, afirma il·lusionada. Per a la modalitat d’equips, en canvi, les nedadores espanyoles encara tenen pendent la classificació en el preolímpic que es disputarà el maig.

És un any en el qual no m’importa dedicar menys temps a les amistats o la universitat. Ho tinc tan a prop i vull estar tan preparada que la resta de coses es fan petites”. – Paula Ramírez

La competició més incerta

A la natació sincronitzada els resultats solen ser previsibles, però aquest any s’afronta amb màxima incertesa. Els diferents equips fa dos anys que no coincideixen i, per tant, no han pogut calibrar les seves forces. Per a Paula Ramírez, els equips que hagin pogut entrenar amb condicions de normalitat milloraran el seu nivell. “Al nostre equip lliure, per exemple, li hem donat una volta de rosca a la idea i hem afegit dificultat i risc, sobretot en les pujades i les acrobàcies”, explica.

Malgrat l’excepcionalitat d’aquests jocs, l’exigència mental és màxima, i és fonamental mantenir la concentració, ja que la competició no permet errors. I és que la classificació olímpica en molts esports és més complicada que els mateixos Jocs. Segons relata Mati Ortiz, jugadora de waterpolo de l’Astralpool Club Natació Sabadell i medallista a Londres 2012, en un preolímpic “et jugues estar dins o fora d’un dels teus somnis en un sol partit”. A la natació sincronitzada, per exemple, la limitació de places deixa fora de la cita olímpica a combinats de molt nivell.

És fonamental mantenir la concentració, ja que la competició no permet errors. La classificació olímpica en molts esports és més complicada que els mateixos Jocs”. – Mati Ortiz

El moment de tirar-se a l’aigua

“Als Jocs Olímpics de Londres vaig saltar a la piscina i em vaig quedar de pedra”, confessa Marina Garcia, nedadora especialista en braça del CN Sabadell. S’encén el peveter i la cerimònia d’inauguració marca el tret de sortida dels Jocs Olímpics. És l’hora de la veritat i no hi ha marge d’error. Milers d’esportistes treballen durant anys per arribar a aquest moment, però no totes són capaces de suportar la pressió de l’esdeveniment poliesportiu més mediàtic del món. La grandesa de les olimpíades és reunir, cada quatre anys, les millors esportistes del planeta en un sol complex: la Vila Olímpica.

La vida a la Vila és una de les experiències que més recorda qualsevol esportista. “És molt especial girar-te i veure a Michael Phelps o baixar l’ascensor amb Pau Gasol”, destaca Marina Garcia. En aquesta situació, és primordial no enlluernar-se amb les distraccions i mantenir la concentració en la competició. Amb només 18 anys, una joveníssima Garcia no va poder assimilar la pressió del moment: “La competició va passar molt ràpid i jo no estava present mentalment”.

A Londres vaig saltar a la piscina i em vaig quedar de pedra. La competició va passar molt ràpid i jo no estava present mentalment”. – Marina Garcia

Quan acaba la competició toca tornar-se a aixecar

Després de la mala actuació de Marina García en les olimpíades de Londres, ella mateixa explica que l’ajuda psicològica va ser fonamental per poder-se recuperar del cop. Aquesta ajuda li va servir per afrontar amb enteresa la competició regular dels anys següents, quan va obtenir els seus millors resultats de la carrera. Ningú neix preparat per al fracàs. És per això que, cada vegada més, els equips d’entrenament inclouen la figura del psicòleg en el seu staff.

Havent fet una maduració personal i professional arran de l’ajuda psicològica i el treball, Marina Garcia té pendent fer bona la mínima olímpica que va aconseguir al desembre. “A nivell personal he crescut molt, no sóc la Marina de 17 anys que va anar a Londres”, assegura. I és que l’experiència és un valor afegit per afrontar la competició. Qui en té molta és la veterana waterpolista Mati Ortiz. No anirà als JJOO, però aconsella a les seves companyes que “acumulin records i moments de glòria, que tot això després s’oblida”.

Un cop ets als Jocs, l’important és gaudir. A les meves companyes els dic que acumulin records i moments de glòria, que tot això després s’oblida”. – Mati Ortiz

A qui no li agrada ser recordada? Paula Ramírez es planteja “si ets algú si no vas als Jocs Olímpics”, perquè ella té la sensació que en els esports minoritaris no s’obté el reconeixement merescut durant les competicions regulars.

Els Jocs Olímpics són una bombolla mediàtica i social que s’infla cada quatre anys, i que prestigia la carrera de les atletes que hi competeixen. Després de la cita, però, la bombolla es desinfla i deixa en l’oblit gestes admirables. Per aquest motiu, moltes esportistes opten per tatuar-se les anelles olímpiques, un acte litúrgic per recordar que un dia, Paula Ramírez, Marina Garcia i Mati Ortiz, van pertànyer a un selecte club d’elegits.

 

Comparteix l'article a les teves xarxes: