Estrenant-se al món: les seleccions debutants al Mundial femení de futbol 2023

Sis països participaran per primera vegada a la competició, que amplia a 32 el nombre d’equips que lluitaran pel títol

Després de l’èxit rotund de l’última edició del Mundial femení de futbol, celebrada a França quatre anys enrere, la FIFA va prendre nota. Era el moment de mantenir l’impuls que havien donat unes xifres sense precedents, tant d’assistència als estadis com d’audiència i de difusió. Per tant, una de les mesures preses pel màxim organisme regulador del futbol, ha estat ampliar la participació de 24 a 32 equips, una decisió que dona més oportunitats per classificar-se a països on el futbol femení tot just està començant a guanyar terreny.

Les conseqüències d’aquest propòsit es veuen a simple vista. Per primera vegada, l’Àfrica comptarà amb la representació de quatre països, un equip àrab -el Marroc- competirà en la fase final del torneig i fins a sis països debutaran en la lluita pel títol. La República d’Irlanda, Filipines, Haití, Marroc, Panamà, Portugal, Vietnam i Zàmbia comencen un capítol nou amb la determinació de deixar empremta en el panorama internacional.

República d’Irlanda

La selecció femenina de la República d’Irlanda és un clar exemple de com l’aposta pels futurs talents i el treball perseverant en categories inferiors es tradueix en èxits esportius. Les irlandeses van començar a despuntar a principis de l’any 2000, fins a fer-se un lloc a Europa amb els equips Sub-17 i Sub-19. I, paral·lelament, les futbolistes del primer equip es van unir per negociar una millora de les seves condicions, aconseguint un acord històric pel futbol femení del país.

Des de llavors, la República d’Irlanda ha premut l’accelerador i s’ha classificat pel Mundial després de batre Geòrgia, Finlàndia i Escòcia, amb les jugadores que han marcat una nova era com Ciara Grant, Denise O’Sullivan, Megan Connolly i Katie McCabe.

Filipines

Després de 42 anys d’història, la xinxeta de països debutants a la competició també es col·loca a Filipines, essent la primera vegada que un equip filipí, de qualsevol gènere o edat, es classifica per un torneig mundial de la FIFA.

Tot i això, la influència de l’entrenador australià Alen Stajcic ha estat determinant per l’impuls de la selecció, principalment per dos motius: el canvi de mentalitat que ha introduït a l’equip i la supervisió, en paral·lel, de les categories sub-20 i sub-17. El 2021, quan el tècnic va començar a fer-se càrrec de la selecció, Filipines ocupava el 68è lloc del rànquing mundial, mentre que ara es troben al 49è, la seva posició més alta fins el dia d’avui. Els números parlen sols.

Així doncs, les filipines tenen les esperances posades en aquesta oportunitat mundial, presentant-se amb jugadores com Sarina Bolden, Quinley Quezada i Katrina Guillou.

Haití

Per Haití, la presència en aquest Mundial té un significat que va més enllà de l’esport. És una alenada d’aire fresc pel país, immers en una situació política, econòmica i social convulsa.

I, malgrat la manca de recursos, el futbol femení del país ha continuat creixent, des de categories inferiors, fins a assolir aquesta fita històrica, protagonitzada per unes futbolistes que són considerades l’època daurada d’aquest esport a Haití. Danielle Etienne, Tabita Joseph, Nerilia Mondesir o Melchie Dumornay són alguns dels noms que, ben segur, destacaran en el joc de les haitianes.

Marroc

La presència del Marroc en aquest Mundial és una altra bona notícia. Ara com ara, cap nació àrab havia aconseguit impactar en l’escenari internacional. Deixant enrere la històrica renúncia de les associacions, els governs i la societat a l’hora de fer costat al futbol femení, la federació del país fa pocs anys que ha començat a treballar per posar-se al dia.

Per tant, la participació del Marroc pot significar un gran pas per l’impuls del futbol femení al país i per crear oportunitats de forjar una carrera professional a les jugadores.

L’equip està en mans de Reynald Pedros, exentrenador del poderós Olympique de Lió, amb qui va alçar dues lligues i dues Copes d’Europa consecutives, a més d’una Copa de França. El tècnic compta amb jugadores joves i d’altres amb més experiència, entre les quals destaquen Rosella Ayane, Ghizlane Chebbak o Nesryne El Chad.

Panamà

Després de quedar-se a les portes del Mundial de França 2019, Panamà ha aconseguit una classificació important per un país on el futbol no és l’esport principal. La selecció, sota el comandament d’Ignacio Quintana, arribarà a Austràlia i a Nova Zelanda tot just cinc anys després de l’estrena de l’equip masculí en una Copa Mundial.

La plantilla de Panamà destaca per la seva joventut i està plena de talents emergents, de manera que aquest torneig és una oportunitat perfecta per situar-se al mapa, guanyar experiència i aprofitar l’exposició que comporta una competició d’aquestes característiques per fer créixer el futbol femení al país. Alguns dels noms a tenir en compte son Riley Tanner, Marta Cox i Hillary Jaen.

Portugal

El camí de Portugal per arribar a la fase final del Mundial ha estat llarg: deu partits de la fase de grups i dues rondes de play-off. El futbol femení al país també comença a aixecar el vol. I, de fet, com a curiositat, la lliga portuguesa, amb l’afany de millorar la qualitat de la competició, serà pionera a Europa en implementar el VAR la temporada vinent.

Amb aquesta classificació, el seleccionador de l’equip, Neto, ha trobat la recompensa a nou anys de feina, implantant un canvi de mentalitat i de joc, conduint a les jugadores a pensar en gran i donant oportunitats a jugadores joves com Kika Nazareth o Telma Encarnacao. La davantera Jessica Silva també és un dels noms propis a destacar.

Vietnam

L’equip nacional de Vietnam s’ha convertit en un dels més forts del sud-est asiàtic des de la seva primera participació en la Copa Asiàtica Femenina de l’AFC a principis del segle XXI. La selecció té un repte majúscul en la seva estrena mundialista, ja que un dels rivals a batre serà Estats Units, les campiones vigents.

Malgrat que Vietnam només disposa d’una jugadora amb experiència a fora del seu continent -i això és un factor que pot marcar la diferència-, competir al Mundial dotarà la selecció de recursos i bagatge per fer més passos endavant en el futbol femení.

Zàmbia

Finalment, on el futbol femení també ha recorregut un llarg camí és a Zàmbia. L’Associació de Futbol de Zàmbia va ser una de les primeres a introduir el futbol femení a l’Àfrica. I, quatre dècades després, la selecció ha aconseguit la participació en el Mundial, l’objectiu més gloriós de tota la seva història.

Tot i això, el futbol femení s’ha desenvolupat en un país amb accés limitat a l’educació, pobresa i desigualtats en una societat que ocasionalment permet abusos contra els drets humans, específicament de les dones. I la major part del finançament destinat al futbol femení, prové de la FIFA i no de l’associació de futbol nacional. Entre les jugadores de la plantilla, destaquen noms com Barbara Banda o Evarine Katongo.

Tot i que serà la primera vegada que aquests països s’enfrontin a seleccions amb una àmplia experiència mundialista -com Estats Units, Suècia, Alemanya o Japó, entre d’altres-, la presència en la fase final d’aquesta competició ja és un fet històric per ell mateix. Malgrat tot, quan parlem de futbol i d’esport femení, encara ens queden moltes primeres vegades per viure.