Alexandra Popp lidera la força alemanya

La valentia del Marroc no és suficient per vèncer una Alemanya amb ganes de tornar a sentir-se important (6-0)

El clima de Melbourne, a la costa sud-est d’Austràlia, és el més inestable de tot el país. De fet, els seus habitants afirmen que, a vegades, es poden viure les quatre estacions en un mateix dia. Una cosa semblant li ha succeït al Marroc en el seu debut al Mundial. Per primera vegada, la competició ha tingut la representació d’un país àrab, que ha tingut la mala sort de creuar-se amb una selecció històrica com Alemanya.

Les dades no enganyen. El país alemany ha participat en totes les edicions de la Copa Mundial Femenina -aixecant-la en dues ocasions, el 2003 i el 2007- i sempre ha superat la fase de grups, comptabilitzant només una derrota en aquesta etapa del campionat. Guanyadora també d’un or olímpic, Alemanya ha aterrat a Oceania amb ganes de recuperar la seva millor versió, sobretot després de perdre l’Eurocopa de l’any passat.

Les marroquines -en mans de l’exentrenador de l’Olympique de Lió, Reynald Pedros– han començat el partit amb l’alegria i la vitalitat de l’estiu. Les debutants, conscients de la dificultat dels seus rivals de grup, han encarat el duel amb la màxima motivació, arrossegant l’eufòria d’haver guanyat la Copa Africana de Nacions Femenina, aconseguint augmentar l’interès i el reconeixement del futbol femení al país. Tot i això, l’onada de calor ha arribat amb el primer gol d’Alexandra Popp, la capitana alemanya, infal·lible rematadora de cap, que ja acumula quatre participacions en el Mundial.

Amb les esperances encara vives, el Marroc ha entrat a la primavera. Ben col·locades al camp, el conjunt àrab ha aconseguit incomodar les seves rivals. Malgrat que Alemanya ha trobat el punt dèbil de les marroquines a les bandes, les jugadores de Martina Voss-Tecklenburg no han sabut explotar-lo per crear jugades d’atac. Ha tornat a ser la jugadora del Wolfsburg qui, també de cap, ha marcat el segon.

A partir d’aquí, ha començat un malestar semblant a l’astènia primaveral, que ha acabat amb el tercer, de Klara Bühl, just després del descans. Un cop ràpid i sec, del qual el Marroc, després d’un gol anul·lat, ja no ha sabut recuperar-se. Dues dianes en pròpia porteria han marcat l’entrada de la tardor, creant un estat de baixa activació de les jugadores marroquines, que ja no podien fer res per salvar el seu debut al món. Finalment, el gèlid hivern ha arribat amb el sisè, de Lea Schüller, i encara un setè que ha estat anul·lat per fora de joc.

Per sort, un cop passat l’hivern torna la primavera. Posteriorment, l’estiu. I el cicle pot tornar a començar. Malgrat el resultat, i després d’haver encaixat una derrota com aquesta, el Marroc aixecarà el cap per enfocar-se en els partits que li queden. Per fer valdre l’experiència i treballar en el futur, creixent per tornar a col·locar-se al mapamundi d’aquí a quatre anys. Les jugadores d’un país amb prohibicions i restriccions per a les dones han tombat el mur del silenci i de la invisibilitat per convertir-se en mundialistes. I això és un estiu permanent.