Lindsey Horan rescata als Estats Units de la derrota

El Mundial ha reviscut la final del 2019, amb una selecció dels Països Baixos que s’ha avançat a les campiones amb una diana de Jill Roord (1-1)

“És inútil satisfer la venjança amb venjança; no curarà res”. La sentència de l’escriptor J.R.R. Tolkien, pare del Senyor dels Anells i El Hòbbit, ha ressorgit a Nova Zelanda, el país on les seves històries han cobrat vida. El xoc entre Països Baixos i els Estats Units (1-1), els dos finalistes del Mundial de França el 2019, estava encerclat al calendari amb el vermell més cridaner des del sorteig de la fase de grups. Aquell juliol, les nord-americanes es van imposar a la il·lusió de l’Oranje amb un 2-0, aixecant el quart or de la seva història.

Els càntics de suport a les estatunidenques han emmudit a l’Estadi Regional de Wellington, a la capital del país, en prendre consciència de la valentia i el perill real del conjunt neerlandès. I és que la feina del seleccionador, Andries Jonker, ha donat els seus fruits. Durant els últims mesos, posant èmfasi en aquest duel davant de les vigents campiones, el tècnic ha contagiat l’equip de coratge, treballant més en atac, i demostrant en el primer partit contra Portugal que l’equip juga organitzat i en plena forma.

Abans de la mitja hora de partit, Jill Roord ha injectat confiança a les seves companyes avançant Països Baixos al marcador. Un xut imparable des de la línia de l’àrea que ha deixat a tothom amb la boca oberta. I, el que semblava impossible, finalment ha passat: la primera vegada que els Estats Units ha jugat en desavantatge en un Mundial des de l’any 2011. La reacció de les nord-americanes a l’adversitat no ha estat la més encertada. Malgrat mostrar-se perilloses en els córners, la frustració era evident, i l’Oranje ha tingut més oportunitats amb l’atac de Danielle van de Donk, Lieke Martens i Jackie Groenen.

Estats Units no porta la corona perquè sí. El caràcter i la contundència de les vencedores ha renascut al segon temps, amb el domini impecable de les estatunidenques. El cop de cap de Lindsey Horan, aprofitant un tir de córner perfectament col·locat, ha atiat l’esperança nord-americana i ha estat el que, finalment, ha rescatat l’equip de la derrota. El tram final del duel ha estat per quedar-se sense ungles. Les neerlandeses ho han passat malament, amb els esforços centrats a protegir la porteria i, de fet, han hagut de reforçar la línia defensiva per la lesió de Stefanie van der Gragt. El fora de joc ha anul·lat una diana d’Alex Morgan i l’equip taronja no ha estat encertat en les dues últimes ocasions de Trinity Rodman i Lieke Martens.

Potser l’Oranje desconeix la cita de Tolkien, però ha manifestat com el desig de revenja, alimentat sovint en l’esport, no és cap solució. La clau per enfrontar-se, de nou, al rival més poderós no és la venjança; és perdre-li la por.