El debut somiat d’Espanya a la ciutat del vent

Espanya mostra el talent d’un equip reconfigurat i es desfà de Costa Rica amb tres gols en només sis minuts (3-0)

Wellington, capital de Nova Zelanda, és coneguda com a Windy Wellington per ser una de les ciutats més ventoses del món. Una característica que, casualment, s’escau al debut d’Espanya al Mundial, que ha sumat els primers tres punts davant de Costa Rica a gran velocitat (3-0). L’Estadi Regional de Wellington ha presenciat el xoc entre dues seleccions que ja es van trobar, també a la fase de grups, a l’edició de l’any 2015 al Canadà. En aquell moment, ambdós equips s’estrenaven a la competició, on la igualtat de condicions va perfilar un empat a 1.

Avui, vuit anys després, el context és molt diferent. A vegades els vents del canvi bufen amb força i, el setembre passat, van prendre la forma d’un huracà creat per 15 jugadores de la selecció espanyola, que van manifestar el seu rebuig a ser convocades fins que es facin canvis significatius dins del sistema actual. La federació es va posicionar a favor del seleccionador, Jorge Vilda, i del seu equip tècnic, de manera que l’equip ha viatjat a Oceania amb les absències de jugadores clau com Mapi León, Sandra Paños, Patri Guijarro i Clàudia Pina, però sí que finalment ho ha fet amb Alèxia Putellas, Ona Batlle, Aitana Bonmatí i Mariona Caldentey. El cicló s’ha calmat, però la selecció espanyola ha patit molts canvis en només dotze mesos i ha renovat, com a mínim, un 40% de la plantilla, servint-se del talent més jove com Cata Coll, Jana Fernández, María Pérez o Inma Gabarro.

Després de caure el 2019 a França davant dels Estats Units, l’ambició d’Espanya és ser un dels protagonistes del torneig. I, per la seva banda, Costa Rica encara no ha tastat cap victòria en un Mundial i tant el creixement com la professionalització del futbol femení al país són lents. Sense la seva estrella Shirley Cruz, l’equip de Las Ticas té una combinació d’experiència i joventut que no ha estat suficient per començar la competició amb bon peu.

Amb Alèxia Putellas a la banqueta, la tramuntana ha manxat durant tota la primera part, on les jugadores de Vilda s’han apropiat de la possessió de la pilota i han atacat constantment a unes rivals que no podien fer res més que intentar defensar-se. Espanya només ha necessitat sis minuts per sentenciar el partit. Després d’una acció desafortunada que ha conduït a Valeria del Campo a marcar gol en pròpia porteria, Aitana Bonmatí s’ha apuntat el segon després d’un xut imparable i Esther González ha aprofitat un rebot a l’àrea petita per fer pujar el tercer al marcador.

La distància hauria pogut ser més àmplia si no hagués estat per l’actuació de la portera costa-riquenya, Daniela Solera, i la mala sort. Al segon temps, on Alèxia ha tingut uns quants minuts, la tramuntana s’ha calmat per deixar pas a una marinada suau, que no li ha servit a Costa Rica per escurçar diferències, ni a Espanya per mantenir el ritme i el joc d’aquesta arrencada màgica.

Per Espanya, ha estat el debut somiat. Amb una harmonia gairebé perfecta, les jugadores han ballat pel terreny de joc, com les fulles que s’aixequen amb el vent, formant un remolí imparable cap a la victòria, demostrant que estan preparades per afrontar les ràfegues més desafiants de la competició.