Nova Zelanda ja no està tan lluny

La coamfitriona registra la seva primera victòria en un Mundial davant d’una selecció de Noruega apagada (1-0)

Nova Zelanda és un d’aquells països que ho té tot. Paisatges encisadors, platges paradisíaques, regions volcàniques, fiords i una gran diversitat de flora i fauna. El territori, format per dues illes principals i d’altres més petites, és conegut com “la terra del gran núvol blanc”, per la poca contaminació i l’alta qualitat de vida. Ara, a banda de poder presumir d’haver estat l’escenari de la famosa trilogia de les pel·lícules del Senyor dels Anells i el Hòbbit, la regió podrà treure pit com a coamfitriona de la Copa Mundial Femenina de la FIFA.

L’estadi Eden Park d’Auckland, la ciutat situada a l’illa nord i amb més població de Nova Zelanda, ha estat la seu del partit inaugural de la competició, que ha enfrontat la selecció local amb Noruega (1-0). Malgrat que l’equip nòrdic és una de les grans referències del futbol femení -i un dels pocs països que ha aixecat l’or als Jocs Olímpics, al Mundial i a l’Eurocopa-, la distància entre la seva ambició i la de les Football Ferns no és tan llunyana. Quatre anys enrere, al Mundial de França, Noruega va caure eliminada als quarts de final i, en l’Eurocopa de l’any passat, no va superar la fase de grups. Per la seva banda, Nova Zelanda, tot i haver participat en cinc edicions del campionat internacional, no havia registrat mai cap victòria. Així doncs, ambdós equips tenen la necessitat de trencar les estadístiques dels últims anys per refer-se.

I, de moment, Nova Zelanda ha estat qui ha aconseguit fer un pas endavant, vital per apaivagar els dubtes sobre les seves possibilitats i, alhora, enfortir la seva mentalitat de cara als pròxims enfrontaments. El país oceànic tenia davant seu jugadores de la talla d’Ada Hegerberg, Frida Maanum i les blaugranes Caroline Graham Hansen i Ingrid Engen. En un duel igualat, la maduresa que han mostrat les “kiwis”, davant de la inquietud de Noruega, ha fet decantar la balança a favor de les autòctones. Hannah Wilkinson, que a més de futbolista és artista, ja no és només la creadora del mural que llueix als murs de l’Eden Park, sinó que també és l’autora del gol de la victòria, una fita que el futbol femení del país ha afegit a la pàgina de moments estel·lars de la seva història.

Noruega ha estat incapaç de reaccionar per revertir la situació i ha hagut d’enfortir la seva feblesa, la línia defensiva, minimitzant les seves capacitats en l’atac, que només s’ha vist esperançat amb el xut al travesser d’Ingrid Engen. Les neozelandeses haurien pogut ampliar l’avantatge en el tram final del partit, però el penal de Ria Percival també ha rebotat contra el travesser.

Al sud-oest de l’Oceà Pacífic, Nova Zelanda és un país llunyà. Des de casa nostra, aquest conjunt d’illes són les nostres antípodes i, afortunadament, tenim més pròxim el seu futbol. Aquesta primera victòria de la selecció al Mundial, superant un gran rival com Noruega, també és símbol de l’apropament del talent oceànic a la resta del món. Sí, Nova Zelanda ho té tot, també talent.