Espanya es penja la primera estrella mundial

Un gol d’Olga Carmona fa caure Anglaterra i La Roja s’alça com a nou país campió (1-0)

L’escut espanyol de la samarreta de les primeres futbolistes de la selecció espanyola s’aguantava amb una agulla imperdible. Les institucions, i la societat en general, no reconeixien ni acceptaven les dones en un esport d’homes. Des d’avui, després de moltes generacions de lluita i reivindicació, a sobre de l’escut cosit hi descansarà l’estrella de campiones del món. De selecció clandestina a referent mundial.

Ja han passat vuit anys des de l’estrena de La Roja en un Mundial i del primer gol des de les botes de Vicky Losada. Durant aquest període de temps, el futbol femení del país ha agafat embranzida amb la seva professionalització, l’aposta ferma dels clubs i la consolidació del FC Barcelona en territori europeu.

Els noms de pioneres com Irene Gonzalez, Ana Carmona, Conchi Sánchez, Isabel Fuentes, Mary Carmen Álvarez o Carmen Arce han aplanat el camí de la resta de jugadores que han contribuït a aquesta fita, com Vero Boquete, Natalia Pablos, Sonia Bermúdez, Marta Corredera, Priscila Borja o Melanie Serrano. Sense oblidar-nos d’altres figures com Vicky Losada, Virginia Torrecilla, Patri Guijarro, Mapi León, Sandra Paños, Leila Ouahabi, Clàudia Pina, Marta Torrejón o Nahikari Garcia.

Espanya ha aconseguit aixecar la copa després de vèncer Anglaterra, la vigent campiona d’Europa, que també en la seva primera final, es queda en blanc en la sisena participació en el torneig. Els mètodes de l’entrenadora Sarina Wiegman -que havia conduït Països Baixos a la conquesta de l’Eurocopa del 2017 i a la final del Mundial de França quatre anys enrere- no han estat suficients per sobreposar-se al toc vermell. Les espanyoles s’han imposat a l’atac britànic amb domini, fredor i control després de la diana imparable d’Olga Carmona a la primera part.

El món té un nou país campió i les pròximes generacions de futbolistes més dones amb qui emmirallar-se. Alexia Putellas, Salma Paralluelo, Olga Carmona, Jennifer Hermoso, Aitana Bonmatí, Alba Redondo, Cata Coll, Irene Paredes, Ona Batlle, Mariona Caldentey, Teresa Abelleira, Laia Codina, Athenea del Castillo, Oihane Hernández, Esther González, Misa Rodríguez, Ivana Andrés, Claudia Zornoza, Irene Guerrero, Eva Navarro, Rocío Gálvez, María Pérez i Enith Salón. L’equip que ha fet història.

A partir d’aquí, el títol també ha de significar canvis. L’ombra d’Espanya a la competició ha estat la polèmica amb el seu seleccionador, Jorge Vilda, que ha passat de viure un motí protagonitzat per 15 jugadores a guanyar l’estrella. I, tot i això, no ha estat capaç d’utilitzar el femení, durant tota la competició, per referir-se a l’equip. “Som campions”, ha etzibat poc després del xiulet final. La selecció només ha tingut tres tècnics al capdavant. Teodoro Nieto, del 1983 al 1988, Ignacio Quereda, del 1988 al 2015, i Jorge Vilda del 2015 fins avui. És l’hora, d’una vegada per totes, d’escoltar i apostar, sense paternalismes, per les que han trencat el sostre. Per les que representen una realitat empoderada, resilient, diversa i amb ganes de tornar a menjar-se el món.