França rellisca als penals i Austràlia assoleix una fita memorable
12 ag.Les coamfitriones s’instal·len entre les quatre millors del món davant d’un atac francès encongit (0-0)
Austràlia ha trencat la maledicció del país amfitrió. Només hi havia un territori, Estats Units, que havia aconseguit classificar-se per semifinals mentre acollia una edició del Mundial. L’empremta de les australianes és doble: també és la primera vegada que la selecció arriba tan lluny en la cita mundialista. La nació insular és rica en moltes coses. Té uns paisatges i una biodiversitat únics. El seu estil de vida és conegut per ser relaxat i positiu. La diversitat d’identitats aborígens són un tresor cultural i lingüístic. I, entre moltes altres coses, el país oceànic respecta i ovaciona un futbol femení que ha trobat la recompensa al creixement dels últims anys.
El torneig d’enguany, més competitiu que mai, està trencant tots els esquemes, deixant de banda qualsevol favoritisme. Seleccions històriques -els Estats Units, Canadà, Brasil, Japó i Noruega- i prometedores -Alemanya i Països Baixos- ja han fet les maletes per tornar a casa. I, aquesta vegada, ha estat el torn de França.
Hi havia molt en joc. Les australianes havien arribat als quarts de final en tres ocasions, però mai a semifinals. I, per contra, les franceses sumaven quatre classificacions consecutives, aconseguint superar aquesta fase només un cop, al Mundial celebrat a Alemanya l’any 2011. Malgrat la superioritat evidenciada per Les Bleues en els duels anteriors, ha estat el conjunt autòcton qui ha portat la batuta del partit.
L’atac australià liderat per Hayley Raso i Mary Fowler ha ocasionat moltes complicacions per l’equip blau, que s’ha encongit en la seva faceta ofensiva. L’ocasió més clara no ha arribat fins als quaranta minuts amb un xut de Fowler a porteria buida, salvat per la defensa francesa Elisa De Almeida. Una injecció de confiança i de moral de cara al segon temps, on les Matildas han comptat amb la incorporació de la seva estrella, Sam Kerr.
El xoc ha mantingut aquesta dinàmica, amb el duet Raso-Fowler com a malson de l’equip francès. Les blaves no han aconseguit generar perill fins als últims minuts de la pròrroga, amb un gol anul·lat inclòs de Wendie Renard. El desenllaç l’ha decidit una tanda de penals eterna i, a la vegada, emocionant. Després de deu tirs per cada equip des dels onze metres, Austràlia ha aprofitat l’última errada de les franceses per coronar-se com a conjunt semifinalista.
Els petards ressonen a Brisbane, a Sidney i per tots els pobles i ciutats d’Austràlia. La seva selecció nacional ja no només serà aclamada pels seus fidels seguidors i seguidores. La seva merescuda plaça entre les quatre millors del món consolidarà, de segur, el seu reconeixement a la resta de continents.