Suècia guanya el tercer lloc del podi mundial

Les nòrdiques marxen d’Oceania amb el bronze i Austràlia es queda amb una quarta posició històrica (2-0)

La famosa novel·lista sueca Camilla Läckberg escriu en una de les seves obres: “hi havia dones tan fortes que res no podia trencar-les. Guanyar-les sí, però trencar-les, mai”. Tant les seves compatriotes com la selecció australiana s’han quedat a les portes de la lluita final per la copa del món. Una sacsejada per a un equip nòrdic que buscava disputar la seva segona final i penjar-se per fi, després de nou anys, la medalla d’or. Un cop dur per a un país coamfitrió que ha aconseguit a casa la seva millor actuació al torneig. Només els quedava un repte en el darrer tram del camí: el bronze.

Les sueques han atrapat la insígnia per segona vegada consecutiva i ja sumen quatre bronzes en la seva trajectòria. El conjunt escandinau ha intentat dominar el partit des de l’inici i, malgrat alguna ocasió clara, els contraatacs de les Matildas han generat molta inseguretat. Les escandinaves s’han avançat amb un penal transformat per Fridolina Rolfö i no han aprofitat una errada defensiva de les oceàniques per ampliar el seu avantatge abans del descans. Austràlia ha seguit buscant l’empat fins que Kosovare Asllani ha finalitzat, amb un xut potent i col·locat, un contraatac perfecte. A partir d’aquí, tant l’afició com l’equip autòcton s’han anat apagant davant del control suec.

El balanç de les Matildas només conté una derrota -contra Nigèria a la fase de grups- i guarda les imatges de les australianes imposant-se a equips com el Canadà o França, protagonitzant contra aquest últim la tanda de penals més llarga i agònica de la història dels Mundials. Una empremta més que positiva pel país. De fet, el primer ministre australià, Anthony Albanese, ha anunciat una inversió de 200 milions de dòlars per impulsar el futbol femení, amb l’objectiu de millorar les instal·lacions i l’equipament per a les nenes i dones futbolistes. I, per la seva banda, a més del bronze, Suècia també s’acomiada amb només una derrota -contra Espanya- i amb el respecte d’haver eliminat als Estats Units, fins ara les vigents campiones, i al Japó, una altra selecció que era una ferma candidata al títol.

A totes dues les han guanyat, sí. Però els seus resultats serviran per continuar potenciant el creixement del futbol al seu país i al reconeixement de referents femenins. Com diu Läckberg, a unes dones tan fortes, mai res podrà trencar-les.